25 abril 2008

[brazilian lounge]

de sobte esculls
la part més intensa
de la soletat

et perds en tu mateix
i mires enfora
com si un vidre d'aigua clara
te'n separés

prens del silenci paraules noves
pendent del pròxim moment fractal

i sense perdre el neguit
de les músiques màgiques
sents que no hi ets
però que tot ho sents

i l'oblit et recomforta.

1 comentario:

Anónimo dijo...

hacia tanto que no te leía.
es domingo por la mañana.
estoy activa.


Besotes, Dafne