de sobte esculls
la part més intensa
de la soletat
et perds en tu mateix
i mires enfora
com si un vidre d'aigua clara
te'n separés
prens del silenci paraules noves
pendent del pròxim moment fractal
i sense perdre el neguit
de les músiques màgiques
sents que no hi ets
però que tot ho sents
i l'oblit et recomforta.
1 comentario:
hacia tanto que no te leía.
es domingo por la mañana.
estoy activa.
Besotes, Dafne
Publicar un comentario